Com els papes Borja i tanta altres aragonesos, Leonardo esdevingué un valencià de soca-rel, a la manera de la gent que som de l’Horta, parlant apitxat i estimant plenament la terra i el poble que el va acollir. No debades, a les primeres festes de Montcada, en democràcia, em va demanar que fora el mantenidor de les festes –era l’alcalde- i que ho fera en la llengua pròpia del poble, tant de temps marginada de la vida pública.
També, vam viure uns anys il·lusionants en la Diputació Provincial de València en la primera legislatura democràtica, sota la presidència de Manolo Girona. Ell, com a diputat –va entrar ja començada la legislatura- treballant colze a colze amb l’equip de govern –de coalició- en els moments que calia traure a la institució de les inèrcies d’opacitat i manca d’ambició de gestió que la caracteritzava durant la Dictadura.
Des de la serenitat en el comportament personal i la mirada en el llarg termini, Leonardo va fer solc en Montcada però també en la política supra-municipal. Una bona persona i un bon polític, en moments clau per assentar la democràcia en el món local.
- Vicent Soler es exconseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana
