El dimarts 22 a les 19:30 hores inaugurem una exposició sobre el treball de les dones a la Jutera de Foios a la seu del Col·lectiu de Dones Feministes de Montcada i de VISIMA, al carrer Secretari Molins 24. Comencem així la que serà una setmana dedicada a obreres de les fàbriques de la nostra comarca.
El dissabte 26 de setembre reprendrem el camí a peu que feien les dones de Montcada i d’altres pobles veïns per arribar a treballar a la Jutera de Foios [programa complet]. Ací tractarem d’explicar per què hem volgut fer este dia d’homenatge i trobada amb les treballadores.
La «Yutera Española S.A.«, propietat de la família alemanya Bacharach, funcionà a Foios des de 1926. Produïa sacs de jute i d’espart segons les temporades i la disponibilitat de cada matèria primera. També es treballà per produir teixits de cànem i teixits mixtes, sobretot en postguerra durant temporades de difícil abastiment. En els anys 50 treballaven 1.500 dones i 400 homes, la majoria joves.
Elles podien entrar als 14 anys i sovint ho feien per tindre una dot, deixant la faena per a casar-se. En l’última època, quan ja hi havia problemes greus per l’embat del plàstic, els amos se n’anaren i passaren a dur-la les treballadores i treballadors, dedicant-la a la producció de pantalons. Després d’uns anys complicats acabà tancant en 1988.
Les treballadores venien de tota l’Horta Nord en grups de fins a 80 xiques i anaven xarrant i cantant. Hi havia tres torns: el verd i el roig, que estaven formats per dones que anaven a treballar setmanes alternes, una de matí i una altra de vesprada. I el torn negre, només d’homes, en què es preparava el material de les màquines del dia següent per assegurar la producció.
En esta ruta seguim a Amparín Gascó “la Polida” i a Mari Cruz Granell [publicarem la seua entrevista pròximament ací] –les dos veïnes del barri Badia– que compartien el torn verd. Quan anaven de matí, entraven a les 4:20 i per arribar a hora eixien de casa vora les 3. Ens parlen de les topeties amb els serenos, del menyspreu amb què es referien a elles com a «fabriqueres» –potser pel paper de les dones en la lluita sindical–, de l’odissea de travessar el barranc quan baixava aigua, de la pobresa de la roba –toquetes, perquè no tenien abrics, i mocadors al cap per evitar la pols–, de la pobra dieta transportada en cistelletes de vímet. I també de les complicitats entre companyes que feien suportables les hores de feina.
La Història en majúscules està plena de grans esdeveniments: d’històries d’èxit i fracàs en to grandiloqüent. En canvi, la memòria comunitària sovint es conta amb una altra veu, més rica, més diversa, amb una escala més humana i una barreja de dramatisme i humor. Moltes vegades és l’humor qui acaba per destacar, cristalitzant les històries més còmiques en les situacions més terribles. Este ús de l’humor, molt present en totes les entrevistes d’història de vida que vam fer per a la Moncadapèdia, ens pareix un exemple de resiliència monumental.
Enguany la Jutera ha complit cent anys i sabem que la història de la fàbrica i dels seus propietaris està en bones mans: està sent estudiada pel cronista de Foios, Daniel Corell. Així que hem volgut continuar fent la nostra part, és a dir, dedicar-nos a la recuperació de la història en minúscules, que en este cas és la de les obreres.
Estes dones humils que treballaren tant i en condicions tan difícils, i que hui quan els preguntem com era allò d’anar a la fàbrica, ens conten entre risses aquell dia en què anant a treballar una companya caigué a la sèquia, i com era tan alta no la podien traure! Amb motiu de la ruta hem entrevistat a treballadores de Montcada, de Foios, de Bonrepòs i Mirambell, d’Almàssera i d’Albalat dels Sorells. El que tenen en comú és que són dones valentes, que generaren més riquesa de la que reberen, que criaren famílies i que es mantingueren en un segon lloc en la jerarquia social, però que amb el seu esforç sostingueren durant dècades una indústria fonamental per a l’Horta.
Des del Col·lectiu de Dones Feministes de Montcada i el Grup de Dones de Foios, així com des de totes les associacions i ajuntaments que patrocinen –com el de Foios i el de Montcada– o col·laboren d’altres maneres –Alfara, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell… volem convidar-vos a trobar-nos en el camí i a compartir en Foios una jornada d’homenatge a estes dones que tots i totes tenim a les nostres famílies i que mai no reben prou reconeixements.
