Moncada Digital reprodueix l’opinió de Honorato J. Molins, director del Museu Municipal de Montcada publicada el 7 de novembre de 1979 al diari Levante on devela els esdeveniments arran de la troballa de de una imatge de la Verge del Patrocini i una campana en la divisòria dels municipis de Foios i Montcada
Al voltant del segle XVé, i quasi en circumstàncies similars a les que en l’any 1237 envoltaren la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Puig, fou trobada en la divisòria dels termes municipals de Foios i Montcada la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, conservada avui en l’església parroquial de Foios.
Arran d’aquest succés, la pietat popular anà entreteixint una tradició que, transmesa oralment d’una generació a l’altra, ha arribat fins als nostres dies. Recollida de boca d’algunes de les persones més velles del nostre poble, vaig a intentar relatar-la ací conservant al màxim els trets senzills i ingenus de la narració oral.
La tradició
Conta la tradició que anava un pastor pasturant el seu ramat d’ovelles per les terres de secà que hi ha a l’altra banda del barranc de Carraixet quan en mig del silenci i la soledat del lloc li paregué escoltar el ressò d’una campana. Pensà al principi que aquell so procedia de l’església d’algun poble proper i que cridava els fidels a alguna funció religiosa.
No li donà, puix, més importància a la cosa i continua fent el seu camí. Però, mes endavant, fica atenció i s’adonà que no procedia de cap dels dos pobles més propers. Aquell toc de campana, a mesura que ell avançava pel camí, era cada vegada més perceptible i insistent. S’aturà un poc, i es va quedar molt sorprès en comprovar que eixia d’allí mateix de la vora del camí, i a més que semblava provenir del fons de la terra. Allò li paregué que era cosa del dimoni o de l’altre món, i començà a tindre por.
La curiositat pogué més en aquell pobre pastor que el temor supersticiós. I, apropant-se per vore quina era la causa d’aquell tan estrany cas, es quedà atònit en comprovar que aquell insistent so de campana eixia de terra, quasi on ell tenia posats els peus. Dominant la por, es va posar a cavar fins que allí trobà una antiga campana i baix d’ella una imatge de la Mare de Déu.
Mig fora de si de content, el pastor se n’anà a cridar per les vinyes i garroferals de la rodalia els llauradors, que estaven ocupats en les seues faenes agrícoles. I, en conéixer aquells la notícia, se’n van anar de pressa als seus pobles a comunicar-la. Immediatament acudiren al lloc de la troballa els veïns de Foios i Montcada amb les autoritats civils i eclesiàstiques respectives, tots desitjosos de vore amb els seus propis ulls allò que els havien contat i que no acabaven de creure.
Els termes de Foios i Montcada
Assegurats de la veritat, quan pensaren que farien amb la troballa, s’adonaren que hi havia un greu inconvenient: la campana i la imatge havien aparegut just en mig del límit que separava els termes respectius de Foios i Montcada, i, en conseqüència, els dos pobles tenien el mateix dret. Com és natural, va sorgir el conflicte perquè uns i altres volien en exclusiva per a ells la troballa, i la cosa hauria acabat segurament malament, de no ser que algú proposà que el millor que es podia fer era deixar-ho en mans de la sort.
Sortejarien la campana i la imatge, i cada objecte seria del poble al qual tocara en sort. Es procedí a sortejar i tocà la imatge a Montcada i la campana a Foios.
Però la cosa no va acabar ahí. Col·locada aquesta imatge en l’església de Montcada en un lloc preferent, i havent donat a Déu infinites gràcies pel do que allí els havia concedit, quan a l’endemà la sorpresa que se’n duu el poble quan en obrir l’església al matí següent per celebrar la missa d’alba veren que la imatge havia desaparegut. S’ense que la porta haguera estat oberta o forçada per ningú. De seguida anaren a comunicar-ho al poble de Foios on es van trobar amb la sorpresa de la gent, que no sabia com hi havia aparegut misteriosament la imatge sense portar-la ningú.
Restituïda a Montcada, al següent dia va ocórrer la mateixa cosa, i així successivament per tres vegades consecutives. I considerant allò com un signe inequívoc de la Providència que així els volia donar a entendre que la seua voluntat era que la imatge quedara en Foios, s’emportaren la campana a Montcada i la imatge de la Mare de Déu del Patrocini va quedar definitivament en Foios.
Troballes semblants
No crec que siga aquest el lloc més indicat per a entrar en disquisicions de si el relat és més o menys històric o si les seues característiques responen més bé a un gènere literari comú a la descripció de les circumstàncies de troballes semblants. Recordem, per exemple, les que envolten les troballes de la Mare de Déu del Puig, d’Albuixec o de Campanar. De vegades, un fet realment esdevé revestit d’elements llegendaris, una realitat històrica és mitificada. Malgrat això, una llegenda és sempre un precipitat cultural produït pel geni col·lectiu d’un poble, i ens revela alguns dels trets més significatius d’aquesta comunitat.
Siga llegenda o història, ens queden avui com a testimonis la imatge i la campana, no sense haver passat pels diversos avatars de la història. La imatge de la Mare de Déu del Patrocini és una bella talla gòtica en fusta, que ha estat restaurada vàries vegades a través de la seua llarga existència i de manera no massa afortunada.
La campana, conservada avui en la torre de l’església de Montcada, ha perdut ja tot vestigi de la seua venerable antiguitat a causa d’haver estat refosa en vàries ocasions. I en el lloc de la troballa, erigit possiblement durant el segle XVIII, existeix un monument de pedra, denominat popularment «el Piló de la Campana», amb una inscripció que recorda aquest fet portentós ocorrit fa ja cinc segles: «D. O. M. Aquí se encontró enterrada bajo de una campana la Sagrada Ymagen de la Virgen del Patrocinio que se venera en la Yglesia de Foyos».
