Francisco Romeu Rel nascut a Meliana, home de camp i de paraula, Sequier Major i President, des de 1995, en la gestió i repartiment de l’aigua de la Reial Séquia de Montcada. Una d’eixes persones que, entre l’aigua i la tradició, mantenen viu un llegat, fet de consens, d’ofici i de responsabilitat compartida. Poques institucions expliquen de manera tan clara la relació entre els pobles de l’Horta Nord i la seua terra com la RSM.
PREGUNTA: Quina és la funció principal del Sequier Major?
RESPOSTA: La meua missió és aconseguir la paciència i el diàleg entre tots els llauradors, i ficar pau dins la Casa Comuna i en tota l’Horta. Cada quatre anys, els dotze síndics elegixen el Sequier Major, el 21 de setembre, dia de Sant Mateu, per manament del rei en Jaume I. En les Juntes Generals sempre he demanat que es respecte els regants. I “el dia que no em vullguen me n’aniré a ma casa”, aclarix. Es reguen 37 quilòmetres de séquies, i actualment, hi ha pocs conflictes que prèviament s’intenten resoldre parlant entre síndics, guardes i regants; abans que hi haja d’intervindre el Tribunal de la RSM.
P: Quins són els episodis històrics més rellevants de la institució?
R: Al Puig de Santa Maria, es va fer la celebració del seu 750é aniversari amb una missa d’acció de gràcies, on es convidà a totes les Federacions de tota Espanya, l’any 2018. També, a través de les subvencions del Ministeri i d’Europa, disposem actualment d’un milió tres-cents mil euros, per acometre les obres per poder regar de dia, modernitzant els embassaments, mitjançant una aplicació informàtica. Així, els comuners, a través dels mòbils, podran fer un seguiment del cabal de l’aigua per millorar els regadius.
P: Quins elements del seu patrimoni material considera més valuosos?
R: Principalment, el riu Túria, la Presa Reial a la Canyada des d’on s’agafa l’aigua – concessió que va fer el rei Jaume I al 1268 -, la casa Assut que se l’emportà la riuada de 1957, la Casa Comuna de Moncada, i les totes infraestructures de séquies i canals principals que arriben fins a Puçol. Este patrimoni que és dels 12800 comuners es manté gràcies al sequiatge que paga cada llaurador, i és el que hem de preservar sempre. Jaume I ja digué que la Reial Séquia de Montcada l’administraren els seus propietaris i llauradors.
P: Com es resolen els conflictes entre regants?
R: El conflicte més habitual és quan es “tapen l’aigua” entre dos regants, i quan hi ha alguna denúncia – que en són poques – es reunix el Tribunal de Justícia; presidit pel Séquier Major-President i dos síndics elegits (de fora de la zona del conflicte) que m’assessoren. Finalment, quan s’acaba el judici, sempre intente que els comuners es donen la mà; i he de dir que en el 80% de les ocasions ho aconseguisc i pose pau.
P: Quines mesures s’estan aplicant per a fer un ús més eficient de l’aigua?
R: Tindre el canal principal en perfecte estat. Al principi, els “quadrats” eren de fusta i es podrien, i jo vaig aconsellar que tots els “quadrats” foren d’acer inoxidable, i aconseguírem renovar-los. Els torns estan en immillorables condicions i hi ha un manteniment continu de tots els desperfectes. Ara a l’estiu, aconseguim la màxima coordinació entre les basses, guardes, síndics i sequiers de 23 pobles i 9 pedanies ; regant “a set dies partidor” – cada set dies es pot tornar a regar des del tram original des d’on estava l’aigua al principi -.
P: Hi ha projectes compartits per recuperar trams visibles i fer-los accessibles a la ciutadania i escoles?
R: Compartits no, però la Casa Comuna està oberta per poder visitar-la, per part d’aquelles escoles i associacions que ho sol·liciten. Tenim confeccionat un llibret explicatiu amb un itinerari didàctic molt il·lustratiu. Però, no tenim recursos econòmics propis per poder fer més. L’Ajuntament de Moncada té en projecte La ruta de l’Aigua,la Conselleria ha fet cosetes com El Tram Verd,…
P: Quin futur té l’agricultura de regadiu a l’Horta Nord?
R: Molt, però haurem de canviar la manera d’explotació de l’Horta. Abans, amb unes sis fanecades una família podia viure; hui en dia, és impossible. Però els joves llauradors, actualment, tenen aigua cada sis o set dies “a partidor” del riu Túria, i seleccionant els cultius adequats tindran futur, si les administracions públiques ajuden als comuners. És una agricultura de verdures, de xufes, de cebes, de taronjar que amb una bona gestió es pot rendibilitzar, i és molt necessària per a la societat. La RSM no desapareixerà en els pròxims 1000 anys; “mane qui mane”, aclarix.
P: Quines paraules o expressions tradicionals relacionades amb el reg considera que s’estan perdent?
R: Quan estàs regant tens “l’aigua tapà”, i al que està baix se li diu “vaig amollar”, per avisar-lo que ja en tinc prou i et vaig a soltar l’aigua. Altres expressions són: “tindre la parà feta”, “l’escurà feta”, “regar d’aigua perdre”, “vaig a soltar-te la parà”, “quallar l’aigua”, “ parle vosté, calle vostè”, “séquies partidor”, “anar com cagalló per séquia”, “taula d’aigua”, “aigua passada no mou molí”, etc. En realitat, les expressions no es perden, estan molt vigents.
P: Quin record o anècdota personal li ha transmès millor la importància de la séquia?
R: A nivell institucional, el reconeixement oficial que va fer Juan Carlos I en la Commemoració del 750é aniversari de la Reial Séquia de Montcada.
P: Què li agradaria que la RSM poguera haver aconseguit d’ací a deu anys?
R: Regar de dia, s’aprofitaria i s’estalviaria aigua, encara més. El futur és llevar la nit per al llaurador, amb l’energia renovable. Segur que ho aconseguirem pròximament.
P: Si haguera de definir la séquia amb tres paraules, quines triaria?
R: La pau, el respecte i el diàleg que existix en la comunitat de regants.
P: Com s’organitza diàriament el tandeig i repartiment de l’aigua entre els diferents pobles i regants?
R: “A torn rigorós” que s’implantà després de la pantanà de Tous. A hores d’ara, “tall a tall” es rega, i amb una bona coordinació amb els guardes no es perd un litre d’aigua. És un control de vint-i-quatre hores; “jo estic tot el dia amb el telèfon pendent, per si hi ha cap incidència”.
P: Vol expressar alguna queixa a nivell institucional?
R: Gràcies a la RSM s’ha creat les poblacions de l’Horta Nord, per això, demanaria respecte a alguns Ajuntaments que sembla que la Reial Séquia “els dona pena”. I el que ocorre és que quan hi ha inundacions les séquies sí que les gasten i les troben totes netes; no es pot menysprear el treball que es fa des de La Casa Comuna. Som un servici públic i imprescindible.
P: Què ens pot ensenyar el seu sistema de governança de l’aigua?
R: El respecte i la humilitat del llaurador i regant.
P: Com es distribueix l’aigua quan el cabal és insuficient?
R: “Al tall”, tots igual. El torn és el tall, a 7 o 15 dies, segons l’aigua que porta la Séquia Mare. L’any hidrològic s’acaba el 19 d’octubre, i si tot va bé, el riu Túria mantindrà el 60% de reserves d’aigua enguany.
P: Quines són les incidències més habituals en el canal?
R: El gamberrisme i els actes vandàlics; em tiren sofàs, somiers, cadires, etcètera. Jo mateix, en algunes ocasions, he agarrat una retroexcavadora per netejar-lo. El canal principal, el 70% està descobert. És una meravella per la ciutadania tindre la séquia oberta i poder caminar i disfrutar d’ella. I en tota la RSM no hi ha cap litre d’abocaments il·legals. Quasi es pot beure aigua d’ella.
P: Què li agradaria que quedara del seu mandat?
R: El servici i la humilitat a la comunitat de regants i als pobles de l’Horta.
P: El Quadrat de Montcada és una de les obres més singulars del sistema hidràulic tradicional, encara compleix una funció pràctica?
R: Sí, s’utilitza totes les setmanes; és necessari i ara està automatitzat. Este, i els deu o dotze quadrats que hi ha més avall, quasi tots són d’acer inoxidable. És tot un complex hidràulic que funciona perfectament.
P: Quin valor té la Casa Comuna com a espai històric i institucional?
R: És la mare de la RSM; la casa de tots els regants. Originàriament és de 1953 i abans es reunien en una casa al carrer de la Corbella, i en èpoques anteriors en les esglésies de cada poble. La Casa Comuna funciona de manera democràtica i el nostre Reglament de Règim Interior establix: “una persona un vot i una fanecada un vot” – pots tindre 10,50,100 fanecades però només un vot -. El primer diumenge de cada any, s’elegixen quatre síndic dels dotze existents. És una roda molt democràtica i eficient.
P: Quines tradicions relacionades amb el reg considera que s’estan perdent?
R: Es conserva tot.
P: Quina relació manté la Reial Séquia de Montcada amb el Tribunal de les Aigües?
R: Relacions de germans, molt bona i diària. A la RSM el rei li donà la independència de governança. El Tribunal de les Aigües només és una institució que funciona de tribunal per resoldre conflictes, i la RSM és una entitat autònoma que opera tots els dies de l’any. Estem en la Federació Nacional i en tots els organismes oficials existents.
P: És necessari actualitzar les ordenances tradicionals?
R: No, perquè funcionen bé i complixen totes les normatives que actualment estan en vigor. La llei d’aigües permet que aquelles organitzacions tradicionals de reg que tenen ordenances històriques com la RSM i no contravenen la normativa oficial es puguen mantindre. D’esta manera, estem preservant una llei històrica sense que això supose cap anquilosament en el nostre funcionament diari.
P: Quin ha sigut el moment més difícil que ha viscut en aquesta responsabilitat?
R: Les riuades, especialment la DANA de 2024; eixe dia, jo no pensava que s’arribaria al nivell d’aigua que es va aconseguir. Però, per precaució, vaig llevar l’aigua i comuniquí als síndics que si no plovia la posaríem al tall. Cap síndic em digué que no, prèvia consulta de la Junta de Govern, i ho vaig transmetre a la Confederació de Regants. Així i tot, l’aigua del Túria arribà al nivell de la riuada del 57, ho va arrossegar i destruir tot. Tots els abocadors els obrírem per desaiguar. Malgrat tot els esforços, la casa de l’Assut de la Vallesa també va patir grans desperfectes. “En la faena sempre cal estar al tall per evitar majors desgràcies”, afirma convincentment.
P: Quin ha sigut el més satisfactori?
R: La pau que tinc en la Casa Comuna. La tranquil·litat de poder confiar en la gent treballadora i responsable de la casa, síndics i guardes; funcionant tots com una família i un mateix cos. Això, em produïx una gran satisfacció personal. Tot funciona bé, gràcies al sequiatge que paguem una volta a l’any tots els llauradors.
P: Si la Reial Séquia de Montcada poguera parlar, què creu que ens demanaria hui?
R: Ens reclamaria el temps perdut per modernitzar-la, i haver aconseguit més beneficis per als comuners. Haver invertit més en la séquia, per millorar la qualitat del regant. I eixa és la funció principal de la Casa Comuna, que és l’engranatge de tota la maquinària de la nostra Reial Séquia de Montcada.
P: Quin error comet la gent quan parla de la RSM?
La falta d’estima a la Reial Séquia. Moltes voltes, la gent parla sense saber. Abans de criticar a la Casa Comuna, als sequiers, als seus treballadors, cal estar ben informat. Abans, en esta casa, per fanatisme o per qüestions polítiques, algunes persones intentaven fer mal. Per això, la Junta de Govern i jo personalment, intentem mantindré la neutralitat política dins l’espai de l’Horta Nord, per aconseguir la màxima pau social.
P: Quina informació hi ha als arxius de la RSM que es puga consultar. Sobretot, informació històrica referent a la concessió de la Reial Séquia, ordenament jurídic que regule els drets i deures dels regants, almàsseres i molins al llarg del seu recorregut?
R: Es pot trobar tota la informació catalogada a l’arxiu que tenim a la pallissa d’esta antiga alqueria; hui en dia, Casa Comuna. Malgrat que La Guerra Civil va provocar que alguns documents es dispersaren, es perderen o es cremaren. El llibre més valuós que tenim són les Ordenances de la Reial Séquia de Montcada de 1758, que s’utilitza quan els síndics i el President juren els seus càrrecs; és la nostra Bíblia o Constitució.
Finalment, li agraïm a Francisco Romeu que ens haja obert les portes de la Casa Comuna i haver-nos deixat escoltar la veu de l’aigua de la Reial Séquia de Montcada, a través de les seues paraules, i que tan bé representa la seua persona i presidència de la Casa Comuna.
