Xavier Zamorano Alòs (Moncada 1987), és compositor, pedagog i director. La seua música s’ha interpretat i estrenat internacionalment en importants fòrums com l’Auditori Nacional d’Espanya o el Congrés Europeu de Clarinet, i ha col·laborat amb músics i conjunts de renom en tota Europa i Llatinoamèrica. El seu projecte Sensibilització Musical va ser reconegut com a finalista en els II Premis Escola Infantil
PREGUNTA: Com recordes els primers estius?
RESPOSTA: Els recorde molt feliços. Cada any anàvem a l’apartament, em passava el dia a la platja i la piscina jugant, pescant a la gola amb la meua amiga Alícia i el meu germà, anant en bici al Perelló a per materials que necessitàvem, botant als llits elàstics del passeig o jugant als recreatius. El meu avi matern solia vindre a passar un temps amb nosaltres i m’ensenyava a jugar a baralla. A més, al juliol anàvem uns dies a Picanya (el poble de la meua mare) a les festes patronals de la Sang i durant l’estiu aprofitàvem per fer algun viatge.
«Els meus records de festes comencen sent adolescent amb els meus amics de la banda i aquests estan directament relacionats amb xiringuitos, les paelles i tocant als actes de les clavaries»
P: Els teus llocs favorits?
R: Jo diria que l’apartament dels meus pares. És on tinc la majoria dels records de la meua infancia i joventut relacionats amb l’estiu.
P. Tria un lloc de la costa on t’aniries de vacances?
R: Potser triaria una cala de Mallorca, que no en recorde el nom, però que està situada en unes antigues termes romanes mig submergides. Ací és on el meu germà i jo vam passar una setmana traient-nos la llicència de submarinistes i va ser una experiència increïble que em va descobrir tot un món.
P: Quins records tens de les festes de Moncada?
R: Els meus records comencen sent adolescent amb els meus amics de la banda i aquests estan directament relacionats amb xiringuitos, les paelles i tocant als actes de les clavaries de festes. Però hi ha un record concret que mai no se m’oblidarà i és la primera paella que vam fer. No teníem idea de fer paelles i a llenya molt menys, tot el que podia eixir malament va eixir: se’ns va encendre l’oli quan vam tirar la carn i algú se li va acudir la genial idea de tirar un poal d’aigua per intentar apagar-lo, tot un desastre pirotècnic, entre altres coses. Però per aprendre, perdre i sens dubte una anècdota per al record.
«L’any 2004, quan em van becar per anar a estudiar piano a Califòrnia durant l’estiu, i clar, va vindre tota la familia i ho passarem d’alló més bé»
P: Quin any va ser el del teu millor estiu?
R: No tinc un estiu concret que siga el millor de la meua vida, tots tenien alguna cosa especial ja que per mi, l’estiu començava amb el meu aniversari i era algo que sempre esperaba amb ganes. Però sí que n’hi ha tres que descriuria com a especials. El primer va ser l’any 2000, me’n vaig anar amb dos companys del col·legi a Alemanya a estudiar tres setmanes, sense els meus pares (i per aquella època encara no teníem mòbils), tota una aventura. El segon va ser el 2003, el meu primer certamen amb la banda del Centre Artístic i per últim l’any 2004, quan em van becar per anar a estudiar piano a Califòrnia durant l’estiu, i clar, va vindre tota la familia i ho passarem d’alló més bé.
«Sempre m’ha agradat i he tingut facilitat per a música. Hi ha gent que s’expressa parlant, escrivint pintant, jo ho feia a través dels sons»
P: Quan vares descobrir la teua passió per la música?
R: Sempre m’ha agradat i he tingut facilitat per a ella. De xicotet i de més jove per a mi la música era una afició, encara que ja vaig començar a fer algun arranjament allà per l’any 2001 i a experimentar amb la composició, era un passatemps. A poc a poc es va anar convertint en una necessitat vital. Hi ha gent que s’expressa parlant, escrivint pintant, jo ho feia a través dels sons.
P: T’imaginaves de menut que arribaries a ser un compositor amb una trajectoria ampliament reconeguda?
R: Mai, ni de xicotet ni de jove fins i tot d’adult. Sempre he tingut clar quins són els meus estudis i les meues limitacions, com les de tot el món, però em considere molt afortunat. He treballat dur i li he dedicat moltes hores, també he tingut sort en alguns moments, però sóc dels que pensen que la sort cal buscar-la amb treball. No em considere algú famós al món musical però estic content amb la carrera que estic tenint: la meua música s’interpreta pel món, he estat convidat a dirigir a diferents països, he rebut encàrrecs d’importants entitats musicals i no musicals, m’han estrenat obres agrupacions i músics professionals referents a la música… molt més del que mai hauria imaginat i estic molt agraït a tothom (i era només una afició).
P: Com és ara un día destiu?
R: En molts aspectes és similar: seguim anant a les festes de Picanya, anem a l’apartament alguns dies, viatgem, quedem amb amics i estic amb la familia; el canvi més gran és que ara ho visc com a pare. A més hi ha activitats que m’ajuden a desconectar com son llegir, veure la televisió… i encara que parega irònic, treballar en altres projectes personals els quals durant el curs no els puc dedicar temps.
P: Olors, sabors, colors que t’evoquen l’estiu…
R: Olor el del mar sens dubte. Sabors els de cebes i creïlles al forn, el peix i el marisc. Color el blau, el meu preferit.
