Dins el cicle dedicat a la figura de Jaume I en el 750 Aniversari de la seua mort, i organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montcada, el doctor en Història Medieval, Antoni Llibrer Escrig, va desenvolupar la conferència titulada «La nova Montcada de Jaume I. Famílies, parcel·les i treball del segle XIII al XV». El ponent va explicar quin va ser el projecte que el rei Jaume tenia per la la vila de Montcada des dels primers anys de la conquesta, i va demostrar la importància que la nostra ciutat va tindre en aquest procés.
Llibrer que va ser presentat per la regidora de cultura Anna Gascó, va explicar que, des dels primers anys posteriors a la conquesta, Jaume I tenia un projecte definit per a Montcada i les alqueries del seu entorn, un territori pròxim a la ciutat de València que resultava clau per a consolidar el nou domini cristià.
En gener de 1234, el monarca va concedir la vila i les alqueries pròximes al noble català Pere de Montcada, amb l’objectiu que impulsara la repoblació d’aquest territori. El Llibre del Repartiment recull la donació i esmenta la «turrem de Moncada cum suis alqueriis», una referència documental que evidencia la importància de l’enclavament en aquella primera etapa.
Tanmateix, el projecte no va avançar com esperava el monarca. Davant la falta d’iniciativa de Pere de Montcada per a establir-hi colons cristians, Jaume I va decidir recuperar la vila mitjançant una compra que es va formalitzar cinc anys després, per la quantitat de 45.000 sous, una suma extraordinària per a l’època.
La decisió demostrava l’interés del rei per controlar directament el procés de repoblació i consolidar la presència cristiana en un territori pròxim a la capital valenciana.
L’arribada dels templers
Després de recuperar la vila, Jaume I va impulsar un nou repartiment de terres. Entre l’agost i el novembre de 1240, es van concedir parcel·les a pobladors procedents de Tremp i, posteriorment, a veïns de Calataiud. Antoni Llibrer va detallar durant la conferència les característiques d’aquest procés i les dificultats per a consolidar una població estable.
Malgrat les condicions favorables oferides pel monarca, els llauradors que arribaven d’aquestes localitats tampoc no van acabar d’assentar-se a Montcada. La repoblació continuava sense donar els resultats esperats i el projecte reial necessitava una nova fórmula per a garantir l’ocupació de les cases i l’explotació de les terres.
La solució va arribar amb la cessió de la vila a l’orde del Temple. L’any 1246 començava així una llarga etapa de domini senyorial que marcaria profundament la història local.
Segles de domini feudal
La concessió als templers va donar inici a la trajectòria històrica de la batllia de Montcada, que passaria posteriorment a l’Orde de Montesa, a partir de 1317. Aquest sistema de domini es va mantindre fins a les desamortitzacions del primer terç del segle XIX.
Durant la conferència, Llibrer va posar el focus en les condicions feudals imposades per les ordes militars, que van tindre conseqüències directes sobre l’economia, el treball agrícola i la vida quotidiana de les famílies montcadines.
Les obligacions senyorials i les càrregues econòmiques van condicionar durant generacions les possibilitats dels llauradors i la manera d’organitzar la producció i la vida familiar. D’aquesta manera, la història de la repoblació no es limita a les decisions dels monarques i els senyors, sinó que també permet comprendre les dificultats que van afrontar els habitants de Montcada per a construir el seu futur.
La conferència d’Antoni Llibrer va oferir, així, una mirada sobre els primers segles de la història de la ciutat i sobre els orígens d’una estructura social i econòmica que va deixar una empremta profunda en la identitat de Montcada.
El conferenciant és també professor de la Universitat de València i del Patronat Sant Jaume de Montcada. Les seues línies d’investigació s’han centrat en l’economia del món rural i els sectors artesanals entre els segles XV i XVI. És autor de diversos llibres nombrosos articles en revistes universitàries o del CSIC. Forma part actualment de diversos projectes d’investigació sobre les seues línies de recerca. És membre de «El Quadrat. Espai d’Història i Debats ciutadans de Montcada«.
.
