El Festival Veles e Vents de Montcada va inaugurar ahir la tercera edició d’una proposta cultural que porta camí de consolidar-se com un referent de la música en valencià. L’expectació va ser màxima des de molt abans de l’inici del concert: mitja hora abans d’obrir les portes una llarga cua de públic ja anunciava una vetlada destinada a quedar en la memòria dels assistents: «Llach Gener 76».
L’aforament complet va avalar una programació que reivindica la cançó d’autor com un patrimoni cultural viu, capaç de continuar emocionant diverses generacions en un ambient carregat de complicitat, que va convertit la inauguració en una cita social i cultural, amb un públic entregat des del primer instant.
“Llach Gener 76”, impulsada pel Festival Barnasants, es un espectacle que commemora el cinquantenari del concert que Lluís Llach va oferir al gener de 1976 a Barcelona una actuació convertida en símbol de la lluita per les llibertats i de la força transformadora de la música.
Lluny de limitar-se a un exercici de nostàlgia, els músics han sabut actualitzar el llegat de Llach amb una interpretació intensa i profundament respectuosa amb l’obra original. La banda ha desplegat un repertori complet que ha recorregut algunes de les composicions més emblemàtiques del cantautor, executades amb sensibilitat i una posada en escena sòbria però d’una gran força expressiva.
Cada peça ha estat rebuda amb aplaudiments per un auditori que ha connectat emocionalment amb unes cançons que continuen mantenint intacta la seua capacitat d’emocionar i de transmetre valors universals on es van poder escoltar algunes de les obres més representatives com l’Estaca un himne de llibertat i resistència, i «Ítaca», inspirada en el viatge vital i la recerca de somnis.
A l’inici del festival va intervindre la regidora de cultura Anna Gascó per a indicar que «Montcada mereixia un festival com aquest: una aposta per la música d’arrel, per la música en valencià i per una cultura de qualitat, oberta i accessible per a tots. Voliem demostrar -va afegir-, que des d’un poble com el nostre també es poden impulsar iniciatives culturals amb ambició, capaces d’atraure grans artistes i de convertir-se en una cita esperada i consolidada». Gascó va finalitzar assenyalant que «podem dir que Veles e Vents ja forma part del calendari cultural de Montcada.
L’alcalde Álvaro Gonzalvo va tancar els parlaments indicant que «els últims anys hem treballat perquè la cultura deixe de ser una activitat puntual i passe a ser una aposta estable. Hui tenim més teatre, més cinema, més música, festivals consolidats; una programació en la nostra llengua cada vegada més potent». Per a l’alcalde «Montcada està vivint una autèntica revolució cultural i la cultura ens fa créixer, ens fa més crítics, ens fa més lliures i, sobretot, ens fa sentir orgullosos del poble que compartim».
Una majoria dels assistents al concert d’aquest dissabte a Montcada han conegut una època, no fa tant, en què anar a un concert significava jugar-se una pallissa o la presó. Anys foscos que van començar a morir al novembre del 75 mentre una altra societat començava a florir en concerts com el que Lluís Llach va celebrar al gener de 1976. Va ser al costat de l’actuació prèvia de Raimon el cantautor de Xàtiva i la posterior de Quico Pi de la Serra els tres grans concerts de la transició, tres vetlades que han quedat gravades per a la història musical i política.
e
