José Bosch Pascual tenia només onze anys quan Moncada va viure una de les barrancades que han quedat gravades en la memòria col·lectiva del municipi. Fou el 28 de setembre de 1949. Hui, amb 88 anys, continua treballant l’horta i recorda amb precisió com l’aigua va entrar al poble i va convertir els carrers en autèntics rius. El seu testimoni, més de set dècades després, torna a posar sobre la taula la fragilitat de Moncada davant d’un episodi de pluges extremes.
José explica que pràcticament no plovia al poble quan l’aigua de la barrancada va arribar. «A Moncada va començar a plovisnar quan arribava l’aigua. Plovien quatre gotes». El problema no estava en les quatre gotes que queien sobre el poble, sinó en tota l’aigua que baixava des de la zona de la tronada».
«Venien 70 o 80 centímetres de molla, no res de poquet a poquet». Aquella barrancada va sorprendren al veins, l’aigua va entrar pels carrers i va avançar amb una força que encara impressiona a José quan ho recorda.
La situació va obligar molts veïns a buscar refugi perque els carrers es van convertir en pràcticament intransitables. Entre els afectats estaven també els homes que tornaven del tren. «Els que venien de l’últim tren que passà, abans d’arribar l’aigua, venien pel carrer de la Baixà i arribaven al carrer de Sant Roc i no podien passar. Hagueren de buscar altres camins. Tornaven arrere i venien pel carrer mestre Serrano i ja entraven tots a casa». La situació es va allargar durant hores. «Estiguerem allí fins a la una del matí, que agarrats uns a altres podien creuar el carrer».
La família de José tenia tres bous a l’estable i «com l’aigua anava pujant, mon pare va muntar el postí formant una improvisada barrera». Setanta-set anys després, Bosch continua mirant aquella experiència amb preocupació. Però ara no parla només del que va passar. Parla del que podria passar. La seua advertència és contundent: «Per a Moncada seria catastròfic».
I posa com a exemple algunes de les zones actuals del municipi com la ubicació del mercat o l’impacte que tindria l’acumulació de vehicles a la zona de l’Ajuntament. «En aquella barrancada l’aigua va arribar a circular pels carrers amb una altura considerable, pel carrer Major, vora metre i mig d’aigua». I planteja què podria passar ara si a aquesta quantitat d’aigua se sumaren els vehicles, les infraestructures i la densitat actual del municipi.
La seua conclusió és clara: una nova barrancada de característiques semblants tindria conseqüències econòmiques i humanes molt greus. «Costarien centenars de milions d’euros el mal que faria». Des de la seua experiència defensa una possible actuació. Parla de la construcció d’un mur que, amb la força i l’orientació adequades, permetria dirigir l’aigua cap al barranc en la zona on va trencar l’aigua. «Evitaria que eixa aigua anara a parar a Moncada. Es la meua conclusió després de tota una vida observant el territori i treballant l’horta». Una proposta que, en qualsevol cas, requeriria estudis tècnics i hidràulics abans de determinar-ne la viabilitat.
«L’altre dia, -es refereix a la tromba d’aigua del 16 de sdetembre-, en poquet de rato Moncada quasi s’ha ofegat en mitja hora. Si per la zona eixa de dalt està pegant-li un parell d’hores o tres, ja veurem on la posem».
