La «Yutera Española S.A.», propietat de la família alemanya Bacharach, funcionà a Foios entre 1926 i 1988. Dedicada als sacs de jute i després d’espart, tancà per l’embat del plàstic; la cooperativa obrera posterior confeccionava pantalons, però no funcionà. En els anys 50 treballaven 1.500 dones i 400 homes, la majoria joves. Elles podien entrar als 14 anys i sovint ho feien per tindre una dot, deixant la faena per a casar-se.
Les treballadores arribaven de tota l’Horta Nord en grups de fins a 80 xiques i anaven xarrant i cantant. Les treballadores que hem pogut entrevistar ens parlen de les topeties amb els serenos, del menyspreu amb què es referien a elles com a «fabriqueres» —potser pel paper de les dones en la lluita sindical—, de l’odissea de travessar el barranc quan baixava aigua, de la pobresa de la roba —toquetes, perquè no tenien abrics, i mocadors al cap per evitar la pols—, de la pobra dieta transportada en cistelletes de vímet.
Com sol passar en l’àmbit de la memòria comunitària, les històries de vida no discriminen la duresa de l’alegria i l’humor, en un exemple de resiliència monumental. Estos mons de vida de les obreres —focalitzats ací en els desplaçaments, les complicitats i la quotidianitat— han ocupat sempre un lloc secundari en els relats històrics, centrats en la gran fàbrica i els seus propietaris.
Per això, en el centenari de la Jutera, cal recuperar la memòria d’estes fabriqueres, estes dones humills que treballaren tant i en condicions tan difícils. Gent valenta que generà més riquesa de la que rebé, que crià famílies i que mantingué un segon lloc en la jerarquia social, però que amb el seu esforç sostingué durant dècades una indústria fonamental per a l’Horta.
L’ajuntament de Montcada en col·laboració amb entitats i col·lectius locals ha preparat una serie d’actes que m’amprendran el dimartes 22 amb una exposició sobre el treball de les dones al segle XX i el dissabte 26 un recorregut Montcada Foios amb final amb una concentració en la jutera.
