Els valencians, dissortadament, any rere any, amb les pluges torrencials, patim amb major freqüència unes grans riuades provocades pel Canvi Climàtic que ens produeixen uns danys humans i materials irremeiables, i uns alifacs difícils de superar com a poble.
Igual d’angoixats i desesperats, segurament, es deurien sentir els habitants de Montcada al 1701, quan unes fortes tronades amenaçaren la nostra població i les seues collites, fet que provocà que demanaren auxili i protecció a Santa Bàrbara.
Anys més tard, al 1901 amb el segon Centenari de la festa, se celebrà una excelsa processó d’agraïment a la santa, on acudiren totes les bandes de música dels pobles dels voltants que a les seues parròquies tenien un altar en honor a Santa Bàrbara. Tal com apareix constatat a la pintura feta a aquarel·la del “Rotllo de Santa Bàrbara”, que es conserva hui en dia.
En temps més recents, aquesta festivitat la trobem unida al “porrat”, originari amb l’arribada del nostre rei Jaume I i la conquesta de València.
El 4 de desembre, l’esplanada de l’Ermita s’enlluerna de paradetes de torrons, tramussos, cigrons torrats, castanyes i llepolies variades. Els torrons més famosos eren els de Catí, on els venedors antigament transportaven la seua mercaderia amb carros i tardaven dies a arribar.
Per la vesprada, amb la manca d’electricitat i llum natural, les paradetes es desplaçaven al Mercat Vell, on era curiós observar el carburer, un dispositiu d’il·luminació de gas. La seua flama produïa un espectacle lluminós que embellia aquest empori.
En l’actualitat, el dia de Santa Bàrbara ve a representar un parèntesi del temps ordinari de treball i es converteix en un eslabó d’unió fonamental de les nostres tradicions com a poble.
També manifesta un lligam cultural entre el passat, present i futur de tots els montcadins que participen i gaudeixen d’aquesta festivitat. Bon dia de Santa Bàrbara!
