Montcada ret homenatge a les pioneres de l’ensenyament en valencià a Montcada dins dels actes de la Setmana de la Llengua que culmina aquest diumenge al claustre del Convent de les Franciscanes. L’acte inclourà una laudatio a càrrec d’Alícia Martí Climent, directora de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat de València, i servirà per reconéixer la tasca d’aquelles mestres i activistes que van obrir camí en la defensa de l’educació en la nostra llengua.






Moncada Digital ha reunit a Mercedes Soriano Giner, Josefa Marqués Redolà, Pilar Roca Bosch, Lumi Épila Gómez, Asunció Alonso Porter, Amparo Vicente Moreno sis mestres i a Amparo García Albert representant de l’associacionisme de mares y pares que van obrir camí en la dècada dels vuitanta del segle passat després de l’aprovació de la llei dús i l’ensenyament del valencià.
En totes elles, la vocació per la docència és una constant que ha guiat la seua trajectòria professional, i la il·lusió de ser protagonistes d’una etapa en la que s’obria pas l’ensenyament del valencià a les aules. Totes s’han sentit volgudes i respectades en els seus col·legis i en el seu entorn en el que consideren com una de les millors etapes de l’educació pública al nostre país. Ara veuen amb preocupació els atacs a la llengua i a l’escola pública, algunes arriben a qualificar com un moment fosc i contra això es revelen i reivindiquen un crit unànime pel valencià i la nostra identitat com a poble.
Mercedes Soriano Giner (Montcada 1955), va estudiar magisteri, és llicenciada en pedagogia i ha exercit la seua activitat docent durant més de tres dècades en el CEIP Blasco Ibañez estant com a directora durant catorze anys. «Ensenyar en la llengua pròpia és defensar la nostra història, la nostra cultura i a les nostres mans està blindar el model d’ensenyament dels atacs dels últims temps. Soriano reivindica la il·lusió que va generar en els docents el poder impartir la docència en valencià i la necessitat d’usar la nostra llengua.
Pilar Roca Bosch (Montcada 1954), és mestra i llicenciada en psicologia ha realitzat cursos de pedadogia. Després d’uns primers anys en diferents centres educatius ha desenvolupat gran part de la seua labor docent a Montcada, on ha impartit classes en el Blasco i sobretot en el CEIP Dr. Vicente Trenco, «en el barri Badia on vaig náixer, i sempre m’he sentit respectada». Front a la política actual de destrucció i confusió de la llengua assenyala que cal reivindicar la nostra cultura
Lumi Épila Gómez (Alfara del Patriarca 1954), va estudiar magisteri i l’especialitat d’educació infantil. Després d’uns primers anys en centres de Paterna i Navarrés en 1984 arriba al Trenco on ha exercit durant més de 30 anys. «Al principi havia molt de treball i il·lusió, la gent era molt receptiva a aprendre en valencià». Front als atacs de la llengua respon amb el mètode Artigal en afirmar que «les llengües sumen, mai resten».

María Josefa Marqués Redolà (Alfara del Patriarca 1954), va estudiar magisteri es llicenciada en pedadogia, máster en logopedia i va formar part de la primera promoció d’audició i llenguatge. Ha exercit fins a la seua jubilació com a mestra en el col·legi Sant Jaume Apóstol. Recorda que «la implantació del valencià va ser voluntària i gradual i es va crear molta il·lusió. El claustre, la direcció i les ampas van estar molt involucrats des del principi».
Amparo Vicente Moreno (Montcada 1953), va estudiar magisteri especialitat en educació infantil i ha format part del Trenco durant més de 30 anys. «Aconseguir la primera línia en valencià no va ser fàcil, vam fer unes jornades de portes obertes amb molta il·lusió i ho hem passat molt». Qualifica el moment actual que viu la llengua com una deriva i un moment fosc per a la nostra cultura.
Asunción Alonso Porter (Montcada 1947), la seua vocació va ser des de sempre estudiar magisteri. Declara amb orgull que ha passat més de 30 anys entre les parets del col·legi José María Oltra, primer en el carrer del Negre i després en el seu actual emplaçament, un centre que forma part de l’essència del barri de les Eres. «Van ser anys de molta il·lusió a tots els nivells, professional i personal, va ser l’edat d’or de l’ensenyament que va fer possible la vertebració de l’escola pública».
Amparo García Albert (Montcada 1952), és auxiliar d’infermeria i ha exercit durant molts anys un paper important en el moviment associatiu de mares i pares en concret en l’Ampa del CEIP Vicente Trenco. Reivindica «la col·laboració que des del primer moment va prestar l’associació de mares i pares per concienciar de la necesitat de l’ensenyament en valencià. Qualifica que els atacs a la llengua no tenen trellat perquè el valencià és la cultura del nostre poble».









