Les falles, d’aquest any en curs, em recorden a les que tingueren els valencians a la primavera de 1958, després de la gran riuada d’octubre del 57, amb molt de dolor, mort i massa espant. Mentre València lluitava contra el fang i la ruïna en els seus carrers, com ara passa en moltes poblacions valencianes, les falles es convertiren en una injecció d’esperança. També, econòmica i social amb el turisme, per guarir les ferides produïdes pel desbordament del riu Túria. Com a curiositat, podem recordar que la “riuà” va destruir tots els ninots indultats d’abans del 1957.
No podem oblidar que, inicialment, la falla fou una foguera i el seu carburant era la gran quantitat d’objectes inservibles que el veïnat treia al carrer i pegava foc. Conta la tradició oral que els xiquets arreplegaven trastos vells cantant la cançoneta: “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?”
Posteriorment, amb la presència dels ninots, aparegué l’enginy, la perspicàcia i la crítica càustica dels valencians que elevà la fogata a manifestació i monument públic. Les falles foren, des d’un inici, exclusives de la capital i serà després de la postguerra quan s’expansionaran cap als pobles veïns, per mimetisme. A Montcada, apareixeran al 1973, quan en uns dels esmorzars habituals al Royalti i al Musical, una colla d’amics iniciaren l’aventura de plantar la primera falla de La Tauleta.
La inesgotable esperança d’eixir de les cendres i del «fang»
Virtuts i defectes de la societat valenciana eren presents a la falla, i no hi havia cap tema tabú que no poguera ser tractat ni tampoc censurat. Tot podia ser ridiculitzat, polemitzat, satiritzat, – també la burla sexual i política – que segurament enguany la trobarem amb una gran dosi de sarcasme hàbil. I és, en aquest moment, quan el monument es converteix en una gran representació burlesca de la societat. Llavors, en la nit de Sant Josep, el foc purificador serà l’encarregat de purgar tots els vicis i defectes presents a la falla. Així com també, en aquestes falles, fer recuperar la inesgotable esperança dels valencians d’eixir de les cendres i del “fang”, produït per la devastació de les catastròfiques inundacions de la DANA del passat 29 d’octubre.
Flames, fum i cendra formen part del destí
Les falles, d’este any, esperem que servisquen de catarsi col·lectiva per exterioritzar i visualitzar les situacions traumàtiques viscudes pel poble valencià, recentment. Els nostres governants hauran de prendre bona nota de la sàtira, crítica social i reivindicacions presents a la falla, per no repetir les mateixes errades en un futur, i reparar les pèrdues humanes i materials dels afectats. Flames, fum i cendra formen part del destí de les falles, anhele que amb l’arribada del Solstici de Primavera no es queden en un no-res.
