Al final de l’Avinguda Nou d’Octubre, als anys 70 del segle passat (aleshores carrer 18 de julio), teníem a Montcada la fàbrica de Lois “Confecciones Europeas” – abans va ser de la seda i de sacs de jute -, una marca que va triomfar entre els jóvens d’aquella època, que de forma massiva portaven caçadores i pantalons vaquers, seguint la moda imperant per personatges famosos com Johan Cruyff, The Beatles, Abba o el mateix moviment hippie. Una marca que va saber competir, durant molts anys, de “tu a tu” amb l’hegemònica i americana Levi’s. Dissortadament, als anys 90, la fàbrica hagué de tancar per la forta competència asiàtica , i es produïren despatxaments massius de treballadors a la nostra població.
A continuació, en direcció al carrer Pintor Sorolla, els montcadins disposaven, en aquell temps, d’un ampli ventall de cinemes i teatres, en la zona als voltants de les vies del tren. Allí, s’ubicava el cinema Ideal Rosales – local emblemàtic, fundat al 1925 -, el cinema Novedades – en l’edifici que abans fou el teatre Marqués, i posteriorment, cine d’hivern i d’estiu amb terrassa per poder sopar -, la seua propietària era la Sra. Pepita Cervera. Així mateix, este immoble, originàriament, era una bodega de vins, on per fer el vi, el raïm es xafava amb els peus i s’envellia amb la fusta de les cubes o tines.
Enfront, on actualment hi ha una finca, també hi havia una altra sala cinematogràfica anomenada el Gran Cinema. A les sales, es projectava pel·lícules de l’època: de romans, westerns, clàssics del cine mut, però també, altres icòniques com “Plácido” o “El Verdugo” de Berlanga, entre moltes altres, que a través de la ironia i l’humor negre aconseguien véncer la censura, i fer crítica social al règim franquista imperant. Altres cinemes de la població foren l’Ateneu, l’Iris i el Casablanca. Hui en dia, tots ells desapareguts.
Temps enrere, l’avinguda de la via fèrria no estava asfaltada i no disposava del mur actual existent, per protegir els vianants dels perills del trenet. Amb tot i això, per a gaudir de la màgia del cel·luloide i submergir-se en un món ple d’il·lusions, evadint-se de la realitat i endinsant-se en històries meravelloses, els ciutadans anaven, els caps de setmana, per un camí de terra rodejat de camps de panolles, a visualitzar la doble sessió de pel·lícules programada.
Més endavant, es trobava la Serreria de “Vicente Santamaría”, on arribaven els camions carregats de troncs que descarregaven a la serreria. Cosa que aprofitaven alguns xiquets de la població, per vore les pel·lícules d’estiu del cinema Novedades, asseguts des de dalt dels troncs. També, allí, es feien basquets i caixons de fusta, on els treballadors es passaven tot el dia clavant tatxes. Així mateix, la gent de la nostra població acudia a la serreria a per llenya per a les estufes i les cuines de la llar. A l’època de la guerra civil, de la mateixa manera, fou utilitzada com a refugi familiar.
Al girar el cantó, et trobaves el taller de vehicles Santamaria, conegut per tota la comarca com la Citroën. Comercialitzava una marca anomenada Citroën Méhari que tenia una carrosseria de plàstic. També, este model fou utilitzat en el rally París-Dakar de l’any 1980 i era descapotable; un símbol de llibertat, de vacances i per amants de l’aire lliure. Molts agricultors de l’època l’adquirien ja que era un atípic vehicle tot terreny, molt resistent i àgil.
El taller, darrere, posseïa una esplanada que servia per emmagatzemar els cotxes vells – en una espècie de cementeri d’automòbils o desballestament –, on els xiquets i xiquetes es colaven pel laberint de vehicles existents per jugar, sense ser vistos. Els camps de davant , al costat del Forn del Roig (al carrer de la Baixà), eren tots d’horta i estaven treballats pels llauradors, vorejant el Campet. També, vora via estava la fusteria Beltrán que va sofrir un gran incendi i ja no va poder recuperar la seua activitat.
En definitiva, l’Avinguda Nou d’Octubre, en aquell temps, fou una artèria bulliciosa de gent i un espai de confluència assídua, entre els habitants de Montcada i Alfara, on també poder passejar i amistançar-se, en el dies festius. Dos poblacions, separades per una estreta carretera, però agermanades per la seua proximitat i interessos comuns, que sempre han mantingut lligams de cooperació mútua, en benefici dels seus conciutadans.
