Fa molts anys, Isidro Martínez Aguilar (Moncada 1929-2023), redactà una llista de malnoms de Moncada, aproximadament uns cinc-cents cinquanta. «Carrer per carrer, casa per casa, recordava qui hi vivia i com l’anomenava la gent». Així comença la introducció del llibre, que va tindre el seu origen en una entrevista per a la plataforma digital Moncadapèdia, «Isidro Martinez, memòries d’un llaurador«.
En els últims anys Laura Yustas i Nelo Vilar han recopilat els apunts de la vella llibreta on Isidro anotava amb minuciositat els malnoms fins a culminar una obra imprescindible de la història i etnologia de Moncada, un homenatge a la seua gent i al patrimoni oral de generacions de veïns.
Malauradament, Isidro no estarà com era el seu desig, per a explicar-nos, perquè un dia va començar a anotar els sobrenoms dels seus veïns. Si estarà el seu nebot Josep Vicent Martinez que aportarà noves dades de la faceta desconeguda d’un llaurador de poble.
En la presentació del llibre el dimecres 19 de novembre a les 19:00 hores al saló de plens de l’ajuntament participaran Inmaculada Cerdà de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Vicent Garcia, professor del CEU-Universitat Cardenal Herrera; Laura Yustas de Moncadapèdia i Josep Vicent Martínez nebot d’Isidro. L’edició és una iniciativa de l’Ajuntament de Moncada de crear un arxiu accessible a través d’internet que recull testimonis orals de contingut històric, artístic o etnològic de Moncada.
L’obra està estructurada a partir d’una cronologia i marc urbà a la qual segueixen classificacions nominatives i qualitatives, classificacions semàntiques i una llista alfabètica de malnoms, sobrenoms o apodos que deixem ací com avanç editorial del llibre de Isidro Martínez Aguilar.
SELECCIÓ DE MALNOMS
El tio Barana, era fadrí, quan anava a fer un cavalló en lloc de marcar la línia xafant amb els peus, anava en una bicicleta i ho feia amb la mateixa roda.
Pepe el Canyís, muntà la fàbrica de la seda de Garin per als seus propietaris.
Amparito la Cevila, son pare havia sigut guàrdia civil.
Milagros la llimonera. Paco el Menino.
Pepe Miralxic, la dona li dia: «Pepe mira el xic» que estava jugant al carrer.
Sento Oreja, home de grans orelles que segons Isidro quan feien bous el posaven davant, perquè si hi havia denúncies, com ell no tenia res, no havien de pagar.
Pedrereta, vivia a les cases cova de la partida de la Pedrereta.
Fina la pesaora, Doloretes la poma. Doloretes la Qüerna. José María el Rullo.
