Vicent Soler va tornar aquest dimecres a Rocafort el seu poble per a retrobar-se amb la gent de tota la vida, amb les seues arrels, amb el lloc on va nàixer i on va començar a forjar-se la persona que ha arribat a ser. Un retorn carregat de records per a un home que ha fet de la seua trajectòria un compromís amb el valencianisme, amb l’honestedat, amb la docència i amb la defensa de les llibertats.
La trobada amb Rocafort tenia, per tant, una mirada de retorn a l’origen. Perquè Un entre deu. Cinquanta anys de memòries i esperances, el llibre publicat per l’editorial Afers, és molt més que una recopilació de records. És l’exercici de memòria d’un home que repassa la seua pròpia vida mentre reconstrueix, des de la seua experiència personal, mig segle d’història política, social i cultural del País Valencià.
Soler tria una imatge especialment significativa per a començar el relat: la d’un jove detingut en els calabossos de la prefectura superior de policia de València, després d’haver sigut arrestat al juny de 1975 a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs. Era un dels deu militants antifranquistes detinguts en aquella operació que passaria a la història com la dels ‘Deu d’Alaquàs’. Mig segle després, aquell episodi es converteix en el punt de partida d’una narració que avança cap arrere i cap avant pels camins de la memòria.
A partir d’aquella nit, l’autor obri el calaix dels records. Apareixen Rocafort, els seus pares, l’ambient familiar, la infància i l’adolescència. Apareix l’estudiant que, gràcies a l’esforç de la seua família i a les beques, va poder accedir a una formació universitària que acabaria convertint-se en una de les grans senyes d’identitat de la seua vida. I apareix també el jove que comença a mirar més enllà del seu entorn immediat, que descobreix la realitat del país i que entén que conéixer-la no és suficient: també cal comprometre’s amb la seua transformació.
En eixe recorregut personal adquireixen especial rellevància noms que van marcar la seua formació intel·lectual i política, com Vicent Ventura, Ernest Lluch i Alfons Cucó. També Joan Fuster, la influència del qual resulta imprescindible per a comprendre el valencianisme polític d’aquells anys i l’evolució d’una generació que aspirava a recuperar les llibertats democràtiques i l’autogovern.
El relat transita pels últims anys del franquisme, la Transició, les tensions del valencianisme, la denominada Batalla de València i la construcció de l’autonomia. També es deté en les contradiccions, els desacords i les dificultats que van acompanyar a la configuració del socialisme valencianista i la seua posterior convergència amb el PSOE.
L’obra acompanya al jove militant fins a l’acadèmic, el professor i el responsable institucional. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València i el polític que va arribar a ocupar diferents responsabilitats en la Generalitat, primer durant l’etapa de Joan Lerma i, dècades després, com a conseller d’Hisenda i Model Econòmic en els governs presidits per Ximo Puig.
Les seues pàgines contenen reflexions sobre el present i sobre els interrogants que afronta la societat valenciana. El finançament autonòmic, les desigualtats territorials, el paper de l’economia, la llengua, la cultura i la necessitat de preservar un espai propi de decisió formen part d’eixe balanç intel·lectual.
L’acte que va plenar el Nou Espai va estar organitzat per l’Associació de Veins i Veïnes Antonio Machado de Rocafort i va comptar amb la participació d’Enric Albiach i Juan Pérez Navarro, cronista oficial de Rocafort.
