Al gener, els valencians, som al mes on celebrem tradicionalment la festivitat de Sant Antoni, després del solstici d’hivern. No fa molt de temps, les famílies convivien i depenien dels animals per poder viure. Eren fonamentals per treballar la terra i per realitzar les tasques agrícoles diàries.
Durant aquest mes, els llauradors tenien més temps lliure perquè el camp no demanava tant de treball i disposaven de major distensió en els seus comportaments socials. Aquest fet provocava que pogueren organitzar festes i balls que sempre anaven unides a les celebracions religioses. La més important era la de Sant Antoni que, per primera vegada, apareix junt a l’arribada de les tropes cristianes de Jaume I, al s. XIII.
La nit del dia 16 de gener, s’encenien fogueres que recordaven el començament del cicle agrícola al costat del foc, purificador i renovador de la vida.
Aquesta tradició, a la nostra població, la trobem de manera aïllada, amb un caràcter espontani i popular, en algunes famílies que disposaven de vaques i altres animals de granja. Alguns veïns del carrer Colón i altres vials de Montcada, aquesta nit, treien cadires velles i mobles antics al carrer i encenien una fogata. Pensaven, perquè ho havien escoltat dels seus avantpassats per tradició, que el foc protegiria els seus animals i, per tant, el sustent de les seues famílies.
Aquesta xicoteta fogata congregava el veïnat, al voltant del caliu del foc, contra el fred i atreia la convivència entre els paisans del carrer. També, als estables, no era estrany, trobar la imatge protectora del sant.
El dia de la festa es cuinava les calderes que anaven destinades, per caritat, als pobres, indigents i captaires. Hui en dia, és un àpat molt apreciat per la població en general.
També existien, a algunes poblacions de l’Horta, associacions solidàries d’Antonis que s’encarregaven de protegir els més necessitats quan l’animal de treball moria, i no disposaven de diners per restituir-lo. S’ocupaven de comprar-li una nova bèstia. En l’actualitat, la festa té un caràcter integrador i multitudinari, i, sobretot, desperta la curiositat dels més menuts i majors, que mai deixen de sorprendre’s a l’observar passar, davant d’ells, els animals i els carruatges engalanats.
