El saló de plens de l’Ajuntament de Montcada es va omplir de gom a gom amb motiu de la presentació del llibre «Salvar, trair o callar» de Pau Pérez Duato. L’acte amb presència de l’autor va estar a precedit de la intervenció del magistrat i autor del pròleg Joaquím Bosch que va aportar una reflexió rigorosa sobre la importància de preservar la memòria històrica i els valors democràtics.
amb domicili al carrer Goya, número 3
En la seua intervenció Pau Pérez Duato va oferir una anàlisi rigorosa sobre les dinàmiques socials i els mecanismes de violència que van marcar una etapa clau de la nostra història, contribuint així a reforçar la memòria democràtica i el debat públic. El doctor en Història Contemporània va desgranar noms, detalls i situacions del llibre que revela un període la història de Montcada.
La presentació va comptar també amb la presència institucional de membres del equip de govern encapçalat pel vicealcalde, Álvaro Gonzalvo i les regidores de Memòria Democràtica i Cultura Feli Bondia i Anna Gascó respectivament.
Bondia va destacar que «hui, des de la tranquil·litat d’una societat democràtica, tenim la responsabilitat de mirar arrere amb respecte i honestedat. No per a reobrir ferides, només volem que sanen sota la llum de la veritat. La memoria democràtica -va afegir- no és un excercici de nostàlgia, ni un ajust de comptes, és fonamentalment un deure de justícia, i un acte d’amor cap a la nostra pròpia història».
Gascó com a regidora de cultura va assenyalar que «és fonamental treballar per a revindicar i fer valdre la nostra identitat com a poble«. Va calificar el llibre de Pau Pérez com «un excercici de veritat, de recerca i de memòria, perquè només unint la mirada de la història, el compromís amb la justicia i la responsabilitat de les institucions, podrem avançar en la reparació i en la construcció d’una societat més justa i més conscient».
Amb tot, el moment emotiu de la presentació va tindre lloc en les preguntes del public quan dues netes de represaliats de Montcada, Enriqueta Alós Ros i Rosa Verdeguer Gascó van narrar històries familiars dels seus avis: José María Alós Taroncher i Manuel Verdeguer Murillo i van reivindicar el seu paper en defensa de la llibertat i la democràcia i elogiant el treball de Pau Pérez.
També Ricardo Orts va recordar emocionat els noms de Manuel Lluesma Macià, germà de la seua àvia Brígida. José María Orts Cabrera cosí del seu pare i Mariano Orts Ferrer, germà del seu avi i també el seu pare Ricardo Orts Lluesma que li van commutar la condemna a presó per treballs forçats en un poble de Saragossa. «Tots ells -va dir- per defensar els seus ideals i pertànyer a UGT, CNT o l’exèrcit republicà».
Enric Albiach va fer referència al seu iaio (pàg 135 del llibre) Juan Alfonso Mir, Canyís, regidor de l’ajuntament en diferents etapes, condemnat a mort, commutat per 30 anys i que va passejar vàries presons i amb redenció de penes pel treball a Belchite. Va complir finalment 7 anys per la intervenció favorable de les monges i l’arxipreste J. Vila. I també narrà el patiment de la família, s’abuela i la seua mare, filla major, que hagué de cuidar del germans.
