El carrer de la Baixà – actual carrer Pintor Sorolla – fou, durant la primera meitat del segle XX, la principal via de connexió entre Alfara i Montcada. La gent d’Alfara solia vindre per este carrer per acudir a comprar al Mercat Vell, així com també, als negocis dels seus voltants; forns, carnisseries, drogueries, farmàcies, fins i tot per anar a ferrar la bèstia, etc. Era una via de pas que tenia una gran activitat comercial i de trànsit de persones, i també d’animals de tot tipus.
Per això, en aquell temps, era fonamental la persona que s’encarregava de ferrar cavalleries; cavalls, matxos i rucs eren bèsties, molt necessàries, de treball al camp, i de transport de mercaderies i de persones. Al carrer Sant Roc, va existir l’última generació de ferrers – ofici que començà Paco Ricós – que va exercir aquest ofici a la nostra localitat durant molts anys. L’enclusa, la recalcadora, els martells, les tenalles i el segell de marcatge eren les seues eines principals per fer les ferradures que ell mateix creava artesanalment. Primerament, calia estudiar la forma de caminar de l’animal i observar, detingudament, la peüngla de la bèstia per adaptar-la correctament a la nova ferradura, i així, finalment, refinar-la a la forma del peu acuradament.
Altrament, si volem discernir sobre l’etimologia i l’origen del popular i col·loquial nom del carrer de la Baixà, el trobarem, possiblement, amb la denominació que li donaven aquelles persones que provenien d’Alfara i creuaven les vies del tren, i es trobaven amb un carrer d’una inclinació de baixada, perquè si l’hagueren concebut els montcadins, segurament, el coneixeríem amb el nom del carrer de la Pujà.
El carrer de la Baixà era el camí més recte, pels alfarers, que els conduïa a les parades dels comerciants del Mercat Vell que s’instal·laven els dilluns. Aquest empori comercial era també un espai polivalent, perquè la resta dels dies també era una zona d’esplai; on xiquets i xiquetes jugaven al baló, a donar voltes per dins del mercat amb la bicicleta i podien gaudir jugant amb els patins de quatre rodes. El Mercat tenia una font d’aigua que, per una banda, era utilitzada per netejar el peix de les paradetes dels pescaters i, al mateix temps, també servia als infants per beure i refrescar-se en els seus jocs, els dies més calorosos d’estiu.
Les enveges i rivalitats existents entre poblacions veïnes, estes hi han estat presents sempre des de temps immemorials
D’altra banda, pel que respecta a les enveges i rivalitats existents entre poblacions veïnes, estes hi han estat presents sempre des de temps immemorials. En general, els habitants de les ciutats més grans i pròsperes menysvaloren els ciutadans dels poblets més menuts, i també ocorre a l’inrevés; els ciutadans de poblacions més xicotetes consideren presumptuosos als vilatans de les grans ciutats. Són rivalitats atàviques entre viles pròximes i prejudicis d’altres temps, i que també tingueren la seua influència i repercussió entre la menudalla i jovenesa de les nostres metròpolis veïnes. D’ací nasqué un “joc tradicional juvenil valencià” anomenat “fer arca”, afortunadament desaparegut dels nostres carrers actualment.
Esta “diversió” – exclusivament masculina – consistia a llançar pedres com projectils al bàndol contrari, en el nostre cas era entre els jóvens d’Alfara i els de Montcada. El joc acabava quan algun membre dels dos equips rebia una ferida de sang. El carrer de la Baixà, davant de les vies del tren, era l’espai preferit on es desenvolupava la baralla i utilitzaven com a munició les pedres existents en la via fèrria.
Cal tindre present que tots els prejudicis actualment existents i també els del passat – i malauradament este era un més d’ells – venen a representar una simplificació de la realitat sense cap base de certesa, i es manifesten, en el dia a dia, amb comportaments d’antipatia, d’odi i de rebuig cap a determinats grups humans, socials, culturals, lingüístics i religiosos. És per això que respectar i escoltar al diferent, no creure que sempre tenim la raó, pensar positivament respecte d’aquelles persones que provenen de diferents sistemes i orígens socioculturals ens ajuda a entendre comportaments i cultures alienes, i ens converteix en millor societat i millors persones.
Respecte les denominacions populars dels nostres carrers i els seus significats, estes són el reflex de la nostra història particular i dels personatges que hi visqueren temps ha.
